I s'horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal, que surt es sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d’arreglar,que som amics, que som amants.
No vull que tornis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com pots pensar, Clara, t'he agregat a la meva llista de blocs interessants.
Però encara necessito imaginació per copsar tot el contingut de les coses que expliques. Espero que de mica en mica milloraré.
Vinga...ja parlarem.
Ei!!!
Que et vaig dir que passaria, eh?? I se m'havia oblidat...xD!!!
Molt bonic, Clara, amb molt sentiment.
NO TORNIS _ _ _ _ C
XD
adéu!!!
Publica un comentari a l'entrada