Propòsits absurds

S’ordena les partitures pels seus gèneres- aquells que no entén ni ella mateixa i que duren quatre dies vaja- i es diu que ja li toca fer propòsits d’aquests absurds que fa la gent normal – normal?-. Agafa les partitures yanntiernenses i diu que no dirà que no està enganxada a les boles d’anís- que són de iaia- i que no es comprarà més roba de color gris – que no en té eh-. Les deixa al costat agut del piano, se li estan barrejant amb “les que es toquen els quatre primers compassos i prou” brrr. Agafa el pilot gruixut- sí sí, allà hi pots trobar des del cànon desvirgat fins la banda sonora de Les hores, il·lògic i ho sap- i les deixa a sota de la banqueta que sembla que s’estigui morint per moments. Mentre, diu que deixarà de fer-se el llit just abans de dormir, que no té cap mena de sentit. Agafa les de Glass i li ve el cap Roldan i li cauen totes per terra. Va, a partir d’ara ja no arreplegarà més instruments i no burxarà per tocar-ne cap altre que sinó seria independència prematura. I no, no li convé. S’està maleint les cèl·lules per haver volgut ordenar les partitures que sap que no s’arriba enlloc. Diu que no tornarà contar les tecles del piano que mira que ja sap que són 88 eh.

I de què serviran tots aquests propòsits, si farà veure que ella no ha escrit això i continuarà aixecant-se ben d’hora als matins i dirà que és un desastre amb potes i que té el cap gros. O no?

Bagh! Propòsits absurds!